Monday, February 19, 2007

Les Invasions Barbares

By Denys Arcand. Quebec (Canada), 2003. Drama. 99'.

Directed by Denys Arcand, this Quebecois movie won the 2003 Oscar award to best foreign language film. Following the last days of a womanizer college professor suffering from cancer, the film develops a story about live, friendship, family and the troubled moments of those sixty some who face ageing and death after a live of joy and soul-searching.

Oblidant que el cinema és un mitjà fonamentalment visual, en Denys Arcand té l’encert de construir aquesta pel·lícula entorn el diàleg. D’aquesta manera, la història dels últims dies d’un professor universitari progre i hedonista, ens regala converses delicioses a l’alçada dels diàlegs de “Martin (H)”, un film d’Adolfo Aristarain amb el que té paral·lels evidents.

El personatge central de “Les Invasions Barbares” és Remy, un professor universitari que retrata perfectament l’intel·lectual de tercera fila, compromès amb ell mateix, que habita en massa les universitats europees i americanes. Malalt de càncer en fase terminal, el fill “yuppie” amb qui té una relació difícil, arriba de Londres per facilitar els darrers dies de vida del pare. Amics, ex-amants i família, giren entorn el llit del malalt, conversant sobre la vida i la mort, resumint en algunes frases brillants el desconcert ideològic i vital de finals del segle XX davant el sentit de l’existència.

Una obra recomanable que combina ironia, realitat i dramatisme, amb l’habilitat d’encabir-ho tot en poc més de noranta minuts de bon cinema.

Frase destacada (aproximada) : “Hem sigut de tot: indepentistes, sobiranistes, socialistes, marxistes, leninistes, maoistes, estructuralistes, situacionistes... només ens falta ser: CRETINISTES!”.

3 comments:

Marco Inzitari said...

I remember Les Invasions B as a good movie, but a bit cold and lacking of passion. But I saw it a long time ago.

I didn't see "Mar adentro"? Isn't about a similar topic? Another completely different one I can think to was "Y tu mama tambien", a not bad juvenile mexican small movie, in which the end of life was faced in a much more immature and probably desperate way.

Marc Arza said...

Ja em perdonaràs la frivolitat, però de "Y tu mama también", jo només recordo la Maribel Verdú fent-se la promiscua i convertint-se en el somni de qualsevol adolescent.

Uf!

Marc

Marco Inzitari said...

Segur era la cosa principal de la pelli...veig que de les "bones pellis" no t'en perds una! Es que en aquestes hores de drama interior per un italia democratic es pensa a totes les coses bones que passan per la ment.